Estrena nova exposició temporal: L’arca dels perfums.
Mes enllà de senzills recipients, els flascons es tornen objectes d’art en miniatura la forma dels quals evoca la màgia dels perfums que contenen, manifestant el seu sentit del dibuix, el gust pels colors delicats i una rica cultura artística.
En l’antic Egipte, els ungüents es conservaven en vasos, la majoria de les vegades fabricats en alabastre, d’altres en pedra o ceràmica i generalment en forma d’animals.
En el segle I A.C., a Síria, assistim a una de les innovacions més grans, la tècnica del vidre bufat, que condueix a la utilització de recipients d’aquest material. Entre el grecs, els flascons tenen formes de ramells de raïm, d’animals, de fruites,…
En el segle XII apareixen els flascons de porcellana. A Europa, els materials utilitzats son el vidre, l’or, la plata, la porcellana, les pedres semi precioses i les conquilles. El vidre segueix essent pels privilegiats, venent-se contingut i continent per separat.
Després de la Revolució Industrial, cap al 1850, els flascos han de ser bonics i atractius per tal de seduir al comprador, pel que els perfumistes recorren a veritables artistes que creen els seus flascons i el perfum ja es troba en el seu interior.
Amb el segle XX i l’Art Nouveau, la perfumeria té com a objectiu realçar la bellesa del flascó. Aquest estil troba la seva inspiració en la observació i sublimació de la naturalesa, representada pel regne animal.